Domenic Janett (clarinetta)
vaiva il prüm imprais falegnam e füss cun quai sgür eir stat cuntaint sch’el nu vess dudi pro la musica da recruts chi detta umans chi sun musicants da manster. Da là davent nun es el plü stat da tgnair. Davo ils examens al conservatori a Turich suna e cumponischa „il barbus“ tuot quai chi’d es pussibel. Sperapro instruischa’l a la scoula da musica e tanteraint chatta’l amo temp per la chatscha. I po perfin capitar cha ün’o tschella cumposiziun nascha dürant il temp da chatscha.
Anna Staschia Janett (gïa)
è sa barricadada suenter la matura a Samedan per il studi da medischina en la tschajera da Friburg. Per puspè metter en urden sia chasada vitamin D è ella, suenter l'examen da stadi, turnada uschè spert sco pussaivel en muntogna e passenta ses temp d'assistenza ussa u en il territori rumantsch (S. Maria) u en vischinanza d'ina regabasa (Cuira) e sa lascha scolar (adattond a ses prenum) ad anestesista. Anna Staschia (ses segn dal rest passiunà Möchtegern-Tirolaisa) è responsabla per plirs records tar ils Fränzlis: las chommas las pli lungas, la vusch la pli auta e la prima dunna insumma a la gïa prols Fränzlis daspö 150 ans.
Cristina Janett (cello)
s’ha dedichada subit davo la matura a la musica, sainza imprender ouravant alch inandret. Il stüdi da cello a Bern e Turich ha’la fini cul «Master of Arts in Music/Pedagogy and Performance», ün titel simpel per tgnair bain adimmaint. Uossa es ella magistra da cello a Weinfelden e vain ingaschada süls palcs da quist muond. Ella nu suna be musica populara, mo eir musica classica seriusa, cun «Vibrato» «Allegretto» e daquai! Tuot quai, per cha’l stüdi fich char nu saja stat per nöa e per chi nu’s possa far l’imbüttamaint dad avair sguazzà raps dad impostas.
Madlaina Janett (viola)
vess fat jent ün stüdi da «cuntratemp per viola». Ninglur nun es quai pussibel da far. Perquai s’ha’la dedichada a seis talents da s-chaffir e fuormar. Ella ha stübgià a Luzern ed a Turich «Visuelle Kommunikation» e «art education-ausstellen & vermitteln». Che cha quai voul precis dir nu sa ella svess na. In mincha cas guadogn’la seis pan illas spartas crear, fuormar, intermediar l’art e sco schef-experta dad «Off-Beat». Lapro s’ha’la accquistada differentas tecnicas da barschunar sülla viola. Daspö alch temp ha ella l’onur da moderar ils concerts dals Fränzlis, quai chi tilla güda enorm da surmuntar sia tmüchezza innata.
Curdin Janett (gïun)
Our da motivs incuntschaints ha el davo la matura schaschinà tras il stüdi dad indschegner da maschinas a l’ETH. Ün di davo avair survgni il diplom, ha’l cumanzà il stüdi da musica al conservatori a Winterthur. El es ün multiinstrumentalist fich dumandà (gïun, orgel da man, clavazin e.o.) ed es da chasa i’ls differents stils (musica populara, jazz, latin, chanson e.o.). Seis duns tecnics as manifesteschan be dinrar, per exaimpel cur ch’el declera a seis cunhumans quant interessant cha ün clavazin es fabrichà o co cha quai funcziuna cul ajer e’l fol in ün orgel da man.
Anteriurs commebers das Fränzlis
Flurin Caviezel, viola; prols Fränzlis dal 1982 – 2001
Duri Janett, cornet; prols Fränzlis dal 1982 – 2012
Men Steiner, gïa; prols Fränzlis dal 1982 – 2014